Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.

El so de essa sonora, com el de rosa o actualitzar, es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).

A inici de mot s'escriu sempre z: zebra, zero, zig-zag, zona; Zacaries, Zúric, etc.

Entre vocals s'escriu:

• s en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, gasela, hisenda, museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió; Elisenda, Isidre, Josep, etc.
• z només en algunes paraules: alguns mots provinents d'altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi, etc.); mots cultes compostos amb esquizo-, rizo-, -zoic, -zou, -zoide, (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide, etc.)

És útil recordar que es troba essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:

• en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.)
• en gentilicis femenins com ara aranesa, holandesa, japonesa, etc. (i en els plurals: aranesos, araneses, etc.)
• en la forma femenina d'adjectius acabats en -ós com ara abundosa, blanquinosa, fabulosa, plujosa, etc. (i en els plurals: plujosos, plujoses, etc.)
• en participis femenins com ara atesa, estesa, impresa, tramesa, etc. (i en els plurals: atesos, ateses, etc.)